L'estel esclata
de llum de plata.
Blava celístia
vesteix la nit.
En dolç ensomni
dorm la natura
extasiada
per l'infinit.
Ni el ven sospira
ni l'aigua canta
i l'au nocturna
calla el seu crit.
Pel prat fulgura
claror encantada.
Per l'herba passa
un raig d'estel.
Quan il·lumina
la branca nua
les flors esclaten
al bes del cel.
dijous, 24 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada